dilluns, 20 de juny del 2011

Este blog era para un trabajo escolar y ahora está cerrado, pero no dudéis en pasaros por mi nuevo blog de literatura juvenil:

dimarts, 27 de gener del 2009

Una valenciana: Laura Gallego

Laura Gallego García va nèixer a Quart de Poblet (Valencia) el dia 11 d'octubre de 1977. Als onze anys va començar a escriure, amb una amiga seva, la que seria la seva primera novel•la sense publicar: Zodíaccía, un mundo diferente.


Als 21 anys, quan estava estudiant Filologia Hispànica, va escriure la novel•la Finis Mundi, amb la que va obtindre el primer premi al concurs Vaixell de Vapor de l'editorial SM.
És fundadora de la revista universitària Náyade, repartida trimestralment en la Facultat de Filologia i va ser codirectora de la mateixa des de 1997 a 2000.

La seva primera novel•la publicada fou Finis Mundi (1999), però obtingué major popularitat amb la seva trilogía Cròniques de la Torre. A arrel d'aquesta trilogía va sorgir un gran interès per la seva obra, espacialment a Internet. Pero tot i que la seva fama es deu principalment a les novel•les juvenils, ha publicat també obres dirigides a un públic menor, (Retorn a l'Illa Blanca, El carter dels somnis o la serie d'Alba, entre altres).

El 2004 començà la seva segona trilogía, titulada Memòries d'Idhun que també li va proporcionar molta popularitat.

En l'actualitat realitza la seva tesi doctoral sobre el llibre de caballeria Belianís de Grècia de Jerónimo Fernández, publicat el 1579.

Un dels llibres més recents de l'autora, és L'Emperatriu dels Eteris, amb la qual també ha venut moltíssim, i jo també me l'he llegit i també la recomano.

Image and video hosting by TinyPic

Un escocés: Roald Dahl

Roald Dahl va néixer a Llandaff (actualment un barri de Cardiff), Gal·les, al 1916, de pares noruecs, Harald i Sofie Magdalene. La seva família havia emigrat de Noruega i s'havia establert a Cardiff a la dècada dels 80 del segle XIX. En Roald va rebre el seu nom en honor de l'explorador polar Roald Amundsen, heroi nacional de Noruega en aquella època. Parlava noruec a casa amb els seus pares i germanes. Va ser batejat a l'Església Noruega de Cardiff.



El 1920, quan en Roald tenia tres anys, la seva germana de set anys, Astri, va morir d'apendicitis. Al cap d'un mes aproximadament, el seu pare va morir de pneumònia a l'edat de 57 anys. La mare, però va decidir quedar-se al Regne Unit ja que el desig del seu difunt marit havia estat que els seus fills s'eduquessin en escoles britàniques.

Més endavant, el van enviar a diferents internats d'Anglaterra. Va estudiar a Saint Peter's a Weston-super-Mare. Va ser una experiència poc grata per ell.
Dahl era molt alt, arribant a 1.98 d'adult, i era un bon esportista. Això el feia popular a l'escola. També es va interessar per la fotografia. Durant els seus anys allà, Cadbury, una empresa xocolatera, enviava de tant en tant caixes de bombons nous a l'escola perquè els alumnes els tastessin. Sembla que en Dahl somiava en inventar una nova barra de xocolata que fos acceptada pel Sr. Cadbury en persona, i això va ser la inspiració per escriure el seu tercer llibre infantil, Charlie i la fàbrica de xocolata.

En acabar l'escola, va passar-se tres setmanes caminant per Terranova. El juliol de 1934, va començar a treballar per la Companyia Shell. Després de dos anys d'aprenentatge al Regne Unit, el van traslladar a Dar-es-Salaam, Tanganyika (ara Tanzània). Juntament amb els altres dos únics empleats de tot el territori, va viure amb tots els luxes a la Casa Shell als afores de Dar-es-Salaam.
Quan la Segona Guerra Mundial es veia imminent, es van fer plans per tenir controlats els centenars d'alemanys de Dar-es-Salaam. En Dahl va ser nombrat oficial dels Fusellers Africans Reials, comandant un escamot d'askaris.
Poc després, el novembre de 1939, va entrar a les Forces Aèries. Després d'un viatge de 1000 kilòmetres de Dar-es Salaam fins a Nairobi va ser acceptat a l'escola de vol. Va continuar la seva formació avançada de vol a Iraq. Al cap de sis mesos, va ser nombrat oficial pilot.

Després de patir un greu accident de vol, Dahl va ser rescatat i va recuperar la consciència, però no la visió, i el van portar a l'Hospital Naval d'Alexandria. Allà es va enamorar i desenamorar d'una infermera, Mary Welland. Es va enamorar mentre era cec, però quan va recuperar la vista, va decidir deixar-ho córrer.

Els metges deien que no tenia cap possibilitat de tornar a volar, però el Febrer de 1941, al cap de cinc mesos, el van donar d'alta i el van declarar apte per continuar pilotant avions.

El seu esquadró havia estat destinat a la batalla de Grècia, on va entrar en combat i va demostrar un valor extraordinari. Més endavant va ser destinat a Haifa, on va continuar combatent, però allà va començar a tenir migranyes que el deixaven inconscient, i va tornar a Gran Bretanya amb el rang de Tinent.

Dahl va començar a escriure el 1942, quan va ser destinat a Washington DC com a agregat.

Va casar-se amb l'actriu Patricia Neal (que més endavant va guanyar l'Òscar per Hud) el 2 de juliol de 1953 a Nova York. Van estar casats gairebé 30 anys i van tenir cinc fills: Olivia (va morir de xarrampió als set anys), Tessa, Theo, Ophelia, i Lucy.
Quan tenia quatre mesos, Theo Dahl va ser ferit greument quan el seu cotxet va ser atropellat per un taxi a Nova York. Durant un temps, va patir hidrocefàlia, i el seu pare va col·laborar en el desenvolupament del que es va conèixer com a vàlvula Wade-Dahl-Till (o WDT), un dispositiu per alleujar aquesta condició.

El 1965, Patricia Neal va patir tres aneurismes cerebrals mentre estava embarassada del seu cinquè fill, Lucy. Roald va prendre el control de la seva rehabilitació, i finalment va tornar a aprendre a parlar i caminar. Es van divorciar el 1983 després d'una vida en comú turbulenta, i després es va casar amb Felicity ("Liccy") d'Abreu Crosland (nascuda el 12 de desembre de 1938), que era la millor amiga de Neal.

Roald Dahl va morir el novembre de 1990 als 74 anys d'una malaltia poc comuna, anèmia mielodisplàstica, a casa seva, a Great Missenden, Buckinghamshire, i va ser enterrat a l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau.

Les aportacions filantròpiques de Dahl en els camps de la neurologia, hematologia i l'alfabetització han estat continuades per la seva vídua després de la seva mort, mitjançant la Fundació Roald Dahl. El juny de 2005, es va obrir el Museu Roald Dahl a Great Missenden per commemorar el seu treball.

Les seva obra més coneguda és, sens dubte, Charlie i la fàbrica de xocolata, la qual va ser portada al cinema i va ser dirigida per Tim Burton i protagonitzada per Jonnhy Deep, Freddie Highmore i David Kelly.



Aqui us deixo el trailer en anglés:



També hi ha una altra versió d'aquest llibre, feta l'any 1971 i titulada Un Mundo de Fantasia:



El que la gent no sap, es que aquest llibre té una continuació: Charlie i el gran ascensor de vidre . Aquesta setgueix la història en el gran ascensor de vidre en el que el senyor Willy Woonka, Charlie i l'avi Joe acaven al final de la primera part.

Personalment, la saga Charlie no és la que més m'agrada de Roald Dahl. El meu preferit és un no tan conegut, però també molt original i interessant: Les Bruixes.
En aquest llibre, el narrador adverteix al petit lector el perill que suposen les bruixes i explica les seves pròpies experiències amb aquests éssers indesitjables.
Així, en primera persona, conta com va ser convertit en ratolí i com, amb l'ajuda de la seva àvia, va decidir eliminar totes les bruixes del món. La sorpresa d'aquest llibre és enorme i creix a mesura que transcorre l'acció.
Existeix una adaptació cinematogràfica de la pel·lícula però, tot i que jo no l'he vista, sembla ser que no té molta bona crítica.

Un altre llibre interessat, i que també té pel·lícula, és el llibre Matilda, el qual tracta d'una nena amb poders màgics i molt inteligent, que viu amb els seus oncles, els quals la desprecien i la tracten molt malament. La pel·lícula està dirigida per Danni De Vitto i protagonitzada per Mara Wilson.



Aqui teniu el trailer en anglès:



dilluns, 26 de gener del 2009

Una alemanya: Cornelia Funke

Cornelia Funke és una escriptora alemana de literatura infantil i juvenil, nascuda el 10 de decembre de 1958 a Dorsten (Westfalia).

Després de graduar-se a la escola St. Ursula Grammar a Dorsten, Funke va obtindre un títol de educació teórica a Hamburg. De petita, ella volia ser astronauta. Pero el seu somni de veure les estrelles va acabar quan va veure que es necesitava entrenament militar. També va desitjar convertir-se en pilot o viure amb els pel-roja.

Posteriorment, va treballar tres anys com treballadora social per a nens desfavorits. Les històries d'aquests nens la van inspirar per a que escrigués i ilustrés les seves novel·les. Volia fer d'aquest món un lloc millor ajudant a altres. Després d'acabar un curs de il·lustració a la universidat d'Hamburg, va treballar com a disenyadora de jocs de taula i i·llustradora de contes infantils. Necesitaba escriure, dibuixar i disenyar. Abans de traslladar-se als Estats Units, Funke va treballar per al canal alemà ZDF, escribint guions en el programa Siebenstein. A maig del 2005 es va trasllatdar a Los Ángeles amb el seu marit, Ralf, i els seus fills, Ana (nascuda el 1990, que llegia tots els seus llibres abans de la publicació) i Ben (nascut al 1995).

Ha escrit moltíssims llibres, però aqui parlarem dels quatre més importants i coneguts:

El seu llibre El senyor dels lladres va ser adaptada al cine a l'any 2006 amb el nom de El Príncep dels Lladres

Però el més important dels seus treballs és la trilogia del món de tinta, la qual consta de Cor de tinta, Sang de tinta i Mort de tinta

Image and video hosting by TinyPic

Aquesta trilogia narra la història de Meggie i el seu pare, els quals tenen el poder d'extreure dels llibres tot allò que llegeixen en veu alta. Ells, juntament amb Elinor (la tieta de Meggie) i Dit de Pols, (el joglar que Mo va treure anteriorment d'un llibre) viuran un munt d'aventures per vencer al malvat Capricorn, un altre personatge del llibre de Dit de Pols que va ser portat al món real per equivocació. Alhora, també coneixeran a un munt de personatges (bons i dolents) i fins i tot retrobaran a Resa, la mare de Meggie, la qual va ser traslladada al món del llibre per equivocació.
A les segona i tercera entrades, el viatge és a l'interior del llibre d'on prové Dit de Pols, i amb ell, un nou munt de perills i aventures.

L'escriptora, que ja ha venut sis milions de llibres, ha estat anomenada la "Rowling alemanya".

També s'ha anunciat que el primer volum de la trilogia arribarà a la pantalla gran de la mà del director Ian Softley i de la productora Newline Cinema, la mateixa que va produir El senyor dels anells, i comptarà amb Bendan Fraser (La Momia), Helen Mirren (La Reina) i Eliza Bennett, entre altres. Aquesta ja s'ha estrenat a Estats Units i s'estrenarà a la pròxima primavera a Espanya.


De moment, aqui us deixo el trailer:


Una nord-americana: Stephenie Meyer

«Hi ha tres coses de les quals estic completament segura. Primera, l'Edward és un vampir. Segona, una part d'ell es mor per beure la meva sang. I tercera, estic perdudament enamorada d'ell».

Aquest seria un petit resum de les històries creades per Stephenie Meyer que ha captivat a molts joves arreu del món amb les novel·les Crepúscle, Lluna nova, Eclipse i A trenc d'alba.

Stephenie Meyer, l'escriptora d'aquesta important saga, ve néixer el 24 de decembre de 1973 a Connecticut, Estats Units. Meyer es la segona de tres germanes y tres germans, i va créixer a Phoenix, Aritzona.
Va estudiar a la Universidat Brigham Young a Provo, Utah, on es va graduar en Literatura Anglesa. Va conéixer al seu marit Christian "Pancho" quan vivía a Arizona i es van casar al 1994; tenen tres fills: en Gabe, en Seth, i l'Eli.

Meyer diu que se li va ocorrer la idea de la saga mitjaçant un somni del 2 de juny de 2003, la transcripció de lo que es ara el capítol 13 del llibre. Després d' escriure i editar la novela, va firmar un contracte de tres llibres amb la casa editorial Little, Brown and Company.

La publicació de la seva primera novel·la, Crepuscle, traduïda ja a més de 20 idiomes i número un en les llistes de vendes, la va perfilar com una de les autores més prometedores de la nova narrativa fantàstica americana. La segona i tercera parts de la saga van ser la seva consolidació: Lluna Nova també va assolir el número un de vendes i Eclipsi (que en porta més de 1.000.000 d'exemplars venuts en EE.UU.) va destronar Harry Potter en les llistes la mateixa setmana de la seva aparició.
El passat 8 d'octubre de 2008, va sortir a la venda en castellà i català la 4a i última entrega de la serie: A trenc d'alba.

Image and video hosting by TinyPic

L'autora també tenia pensat escriure un nou llibre, Sol de mitjanit el qual havia d'explicar la història de Crepuscle desde el punt de vista de l'Edwart. Però degut a la filtració il·legal a internet d'una gran part de l'obra, el projecte va quedar suspés.

L'autora també va escriure una de les cinc històries fantàstiques del llibre Nits de ball a l'infern .

A més, l'autora també té una novel·la acabada The Host la qual només està disponible en anglès.

Cinematogràficament, es pot dir que ja està estrenada la pel·lícula basada amb el primer llibre de la saga Crepuscle, la qual està protagonitzada per Robert Pattinson (famós per interpretar a Cedric Diggory a Harry Potter i el calze de foc) i Kristen Stewart:

Personalment, he vist la pel·lícula i crec que està força ben adaptada, tot i que no la recomano a ningú que no s'hagi llegit el llibre. Aqui us deixo el tràiler: