El 1920, quan en Roald tenia tres anys, la seva germana de set anys, Astri, va morir d'apendicitis. Al cap d'un mes aproximadament, el seu pare va morir de pneumònia a l'edat de 57 anys. La mare, però va decidir quedar-se al Regne Unit ja que el desig del seu difunt marit havia estat que els seus fills s'eduquessin en escoles britàniques.
Més endavant, el van enviar a diferents internats d'Anglaterra. Va estudiar a Saint Peter's a Weston-super-Mare. Va ser una experiència poc grata per ell.
Dahl era molt alt, arribant a 1.98 d'adult, i era un bon esportista. Això el feia popular a l'escola. També es va interessar per la fotografia. Durant els seus anys allà, Cadbury, una empresa xocolatera, enviava de tant en tant caixes de bombons nous a l'escola perquè els alumnes els tastessin. Sembla que en Dahl somiava en inventar una nova barra de xocolata que fos acceptada pel Sr. Cadbury en persona, i això va ser la inspiració per escriure el seu tercer llibre infantil, Charlie i la fàbrica de xocolata.
En acabar l'escola, va passar-se tres setmanes caminant per Terranova. El juliol de 1934, va començar a treballar per la Companyia Shell. Després de dos anys d'aprenentatge al Regne Unit, el van traslladar a Dar-es-Salaam, Tanganyika (ara Tanzània). Juntament amb els altres dos únics empleats de tot el territori, va viure amb tots els luxes a la Casa Shell als afores de Dar-es-Salaam.
Quan la Segona Guerra Mundial es veia imminent, es van fer plans per tenir controlats els centenars d'alemanys de Dar-es-Salaam. En Dahl va ser nombrat oficial dels Fusellers Africans Reials, comandant un escamot d'askaris.
Poc després, el novembre de 1939, va entrar a les Forces Aèries. Després d'un viatge de 1000 kilòmetres de Dar-es Salaam fins a Nairobi va ser acceptat a l'escola de vol. Va continuar la seva formació avançada de vol a Iraq. Al cap de sis mesos, va ser nombrat oficial pilot.
Després de patir un greu accident de vol, Dahl va ser rescatat i va recuperar la consciència, però no la visió, i el van portar a l'Hospital Naval d'Alexandria. Allà es va enamorar i desenamorar d'una infermera, Mary Welland. Es va enamorar mentre era cec, però quan va recuperar la vista, va decidir deixar-ho córrer.
Els metges deien que no tenia cap possibilitat de tornar a volar, però el Febrer de 1941, al cap de cinc mesos, el van donar d'alta i el van declarar apte per continuar pilotant avions.
El seu esquadró havia estat destinat a la batalla de Grècia, on va entrar en combat i va demostrar un valor extraordinari. Més endavant va ser destinat a Haifa, on va continuar combatent, però allà va començar a tenir migranyes que el deixaven inconscient, i va tornar a Gran Bretanya amb el rang de Tinent.
Dahl va començar a escriure el 1942, quan va ser destinat a Washington DC com a agregat.
Va casar-se amb l'actriu Patricia Neal (que més endavant va guanyar l'Òscar per Hud) el 2 de juliol de 1953 a Nova York. Van estar casats gairebé 30 anys i van tenir cinc fills: Olivia (va morir de xarrampió als set anys), Tessa, Theo, Ophelia, i Lucy.
Quan tenia quatre mesos, Theo Dahl va ser ferit greument quan el seu cotxet va ser atropellat per un taxi a Nova York. Durant un temps, va patir hidrocefàlia, i el seu pare va col·laborar en el desenvolupament del que es va conèixer com a vàlvula Wade-Dahl-Till (o WDT), un dispositiu per alleujar aquesta condició.
El 1965, Patricia Neal va patir tres aneurismes cerebrals mentre estava embarassada del seu cinquè fill, Lucy. Roald va prendre el control de la seva rehabilitació, i finalment va tornar a aprendre a parlar i caminar. Es van divorciar el 1983 després d'una vida en comú turbulenta, i després es va casar amb Felicity ("Liccy") d'Abreu Crosland (nascuda el 12 de desembre de 1938), que era la millor amiga de Neal.
Roald Dahl va morir el novembre de 1990 als 74 anys d'una malaltia poc comuna, anèmia mielodisplàstica, a casa seva, a Great Missenden, Buckinghamshire, i va ser enterrat a l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau.
Les aportacions filantròpiques de Dahl en els camps de la neurologia, hematologia i l'alfabetització han estat continuades per la seva vídua després de la seva mort, mitjançant la Fundació Roald Dahl. El juny de 2005, es va obrir el Museu Roald Dahl a Great Missenden per commemorar el seu treball.
Les seva obra més coneguda és, sens dubte, Charlie i la fàbrica de xocolata, la qual va ser portada al cinema i va ser dirigida per Tim Burton i protagonitzada per Jonnhy Deep, Freddie Highmore i David Kelly.
Aqui us deixo el trailer en anglés:
També hi ha una altra versió d'aquest llibre, feta l'any 1971 i titulada Un Mundo de Fantasia:
El que la gent no sap, es que aquest llibre té una continuació: Charlie i el gran ascensor de vidre . Aquesta setgueix la història en el gran ascensor de vidre en el que el senyor Willy Woonka, Charlie i l'avi Joe acaven al final de la primera part.
Personalment, la saga Charlie no és la que més m'agrada de Roald Dahl. El meu preferit és un no tan conegut, però també molt original i interessant: Les Bruixes.
En aquest llibre, el narrador adverteix al petit lector el perill que suposen les bruixes i explica les seves pròpies experiències amb aquests éssers indesitjables.
Així, en primera persona, conta com va ser convertit en ratolí i com, amb l'ajuda de la seva àvia, va decidir eliminar totes les bruixes del món. La sorpresa d'aquest llibre és enorme i creix a mesura que transcorre l'acció.
Existeix una adaptació cinematogràfica de la pel·lícula però, tot i que jo no l'he vista, sembla ser que no té molta bona crítica.
Un altre llibre interessat, i que també té pel·lícula, és el llibre Matilda, el qual tracta d'una nena amb poders màgics i molt inteligent, que viu amb els seus oncles, els quals la desprecien i la tracten molt malament. La pel·lícula està dirigida per Danni De Vitto i protagonitzada per Mara Wilson.
Aqui teniu el trailer en anglès:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada